Xanadú

«A Xanadú l’home que res buscava
Erigí la cúpula d'un palau magnificent,
Allí on Alfa, el riu sagrat, silent trescava
A través de cavernes que ningú no coneix
Fins a un mar que el sol mai no ha vist...»
Samuel Talló Galderic

Joao Gilberto Pestana va sortir de casa un dia de cada dia. Va dubtar si quedar-se passejant arran de riu per la seva Lisboa natal, o d’anar més al nord, a veure la branca britànica de la seva família i gaudir de la companyia dels entranyables Cinnamon a la seva finca rural de Lancashire. No se sabia decidir. Per això, sense saber com, va embarcar distret i va desembarcar a Sydney al cap d’un temps. De fet, el temps no importava.

Va recórrer la ciutat fins que es van acabar les cases, va travessar els cultius, va entrar als boscos i va trepitjar aiguamolls i va explorar deserts. Encara no havia decidit què faria. Ben mirat, no tenia enlloc més on anar. Fins que una serp va passar-li entre les cames i el va mossegar al turmell. No hi havia res a fer. O això li semblava.

Quan el vell fetiller el va recollir, li va dir que si es volia guarir del verí de la serp hauria d’emprendre un viatge. I què havia estat fent tot aquest temps? Però aquell aborigen de pell fosca li va fer que no amb el cap.
—Les serps són sàvies criatures —li va dir en una llengua que entenia, no sabia com—, perquè saben serpentejar com el riu més amagat. I si en seguiu el curs beureu d’aquella aigua capaç de sanar els pitjors verins.
En Joao Gilberto no li va dir ni que sí ni que no. Va tancar els ulls i va caure en un son profund.

**

—Què fas? —va dir en obrir els ulls. Un noiet feia un dibuix assegut al seu costat.
—Dibuixo. T’agrada?
Va somriure.
—Tens molta traça. Com et dius?
—Em dic John, però a casa em diuen John el Koala.
En Joao Gilberto va assentir amb el cap i va mirar el dibuix del noi i després l'horitzó. Eren una mateixa cosa.
—M’he mort? —va preguntar després d’un llarg silenci.
—No —va riure el noi—, una serp et va mossegar i per això t'has curat.
—Ja m’ho semblava.

**

Lord Pestanya va entrar a l’escriptori de Lady Cinnamon, on ella ja l’esperava.
—Què em volíeu ensenyar? —va inquirir Lord Pestanya.
—Un llibre que em va enviar el meu oncle Joao Gilberto.
—Etimologia? —es va sorprendre Lord Pestanya en veure el llom del llibre.
—El meu oncle em va marcar aquesta pàgina abans de sortir a fer un llarg viatge —li va explicar Lady Cinnamon mentre obria el llibre per allà on s’endevinava un punt amb forma de serp.
—Xanadú... Sanadú... Sanadur... Sanador... La sanació. És aquest el viatge del vostre oncle?
—No ho sé, potser sí.
Des del saló principal se sentia el so del gramòfon.